L’Institut d’Investigació Sanitària (Incliva) participa en el projecte europeu IMI-PAINCare per a l’impuls de nous analgèsics eficaços, coliderant un grup de treball dirigit a trobar un tractament específic i efectiu enfront de l’intens dolor que provoca l’endometriosi.

L’estudi, dins del subprojecte TRiPP (Translational Research in Pelvic Pain) i dirigit pel doctor Raúl Gómez Gallego, coordinador del Grup d’Investigació en Teràpies enfront de l’endometriosi i el càncer endometrial de Incliva, té com a objectiu desenvolupar un model animal rosegador que reflectisca l’endometriosi humana com a plataforma per a l’assaig de compostos capaços d’alleujar el dolor associat a aquesta patologia.

L’endometriosi es genera quan l’endometri, teixit que recobreix l’interior de l’úter, en lloc d’expulsar-se durant el període menstrual, es filtra a la cavitat abdominal i es deposita allí, creixent i formant lesions sobre òrgans i teixits adjacents, la qual cosa genera una inflamació crònica que provoca intens dolor i infertilitat.

Així, les dones afectades experimenten períodes de dolor punxant i alta intensitat i/o dolor pelvià crònic, també *pre i post menstruals, així com dolor en les relacions sexuals, en anar al bany o de manera genèrica, en l’intestí o part baixa de l’abdomen. Aquesta patologia afecta al nostre país a un percentatge que se situa entre el 5% i el 10% de les dones en edat fèrtil, és a dir, entre 700.000 i 1.500.000 dones, i el dia 14 de març se celebra el Dia Mundial de l’Endometriosi per a conscienciar sobre aquesta patologia.

En l’actualitat, existeixen fàrmacs, com els antiestrogénics, que són específics per a rebaixar la inflamació local en el teixit endometriòsic, mitigant, d’aquesta manera, el dolor, però no l’erradiquen. D’altra banda, existeixen analgèsics més potents com els opioides, però són inespecífics, no actuen sobre el focus del dolor sinó sobre el sistema nerviós central, causant efectes secundaris incompatibles amb el seu ús continuat.

“El problema principal és que no tenim cap fàrmac que done una resposta actuant de manera local i totalment efectiva per a erradicar completament el dolor. No hi ha models animals que imiten la fisiologia de l’endometriosi humana i el dolor associat a aquesta. Per a desenvolupar nous fàrmacs per al tractament de la malaltia és necessari assajar-los prèviament en un model animal. Però, com els models animals no són fiables, els resultats tampoc ho són. Solucionar aqueix problema és l’objectiu de la nostra investigació”, ha afirmat Gómez.

Fins hui, els fàrmacs que s’han provat eficaçment en els models animals clàssics d’endometriosis han fracassat quan han fet el salt a la clínica, pel fet que els models dels quals es disposa no són adequats i és difícil que ho siguen per dues raons. D’una banda, perquè els rosegadors que s’usen comunament com a models no tenen endometri, per la qual cosa no poden generar de manera natural una cosa fisiològicament similar a l’endometriosi.

Per un altre, també és difícil saber si aquests models animals desenvolupen dolor associat a endometriosi i mesurar en quin grau, ja que és un dolor que es produeix sense estimulació mecànica i s’avalua preguntant-li a la pacient. En canvi, en els animals el dolor s’estima en virtut de la seua resposta postural a un estímul mecànic que en absolut emula el que ocorre en les pacients.

En aquest sentit, ha explicat, “la novetat de l’aproximació a través de l’actual estudi és doble. El *Incliva ha treballat en la generació artificial de teixit endometrial en ratolí per a imitar l’endometri humà i ha desenvolupat també nous sistemes de monitoratge automatitzat in situ per a identificar i quantificar el dolor crònic no evocat mecànicament en animals en el seu propi mitjà i sense manipulació humana, evitant biaixos”.

“Fins hui s’han generat dos nous models animals (en rosegadors), que han sigut identificats per la Unió Europea en la seua aplicació RADAR com a ‘innovació’ i que esperem que contribuïsquen a accelerar la investigació quant a una major taxa d’èxit en la transferibilitat de la fase preclínica a la clínica”, segons Gómez.

“La investigació, en ser més fiable –i, per tant, transferible-, permetrà reduir la taxa d’abandó en el desenvolupament de fàrmacs i facilitarà que arriben en major mesura al mercat. Portem ja més de 25 anys sense que es comercialitze cap medicament nou. Amb els nous models, esperem a curt-mitjà termini (entre 4 i 6 anys) l’arribada al mercat de nous fàrmacs, més específics i eficaços per a tractar el dolor l’endometriosi”, ha conclòs Gómez.

IMI-PAINCare ha obtingut un finançament superior a 23 milions d’euros, a través de la Iniciativa de Medicaments Innovadors (*IMI 2), la Unió Europea i Efpia.

Enllaç al vídeo sobre el treball de Raúl Gómez en TRiPP: ver