El Servei de Cardiologia de l’Hospital Clínic Universitari de València, amb el doctor Juan Sanchis, cap de la secció de Cardiologia Intervencionista i catedràtic de Medicina de la Universitat de València, com a investigador principal, ha publicat recentment en la revista JAMA Internal Medicine els resultats de l’assaig clínic Efecte de l’estratègia invasiva versus conservadora de rutina en adults majors amb fragilitat en infart agut de miocardi sense elevació del segment ST.
L’estudi ha sigut monitorat per l’Institut d’Investigació Sanitària de l’Hospital Clínic, Incliva, i hi han participat centres espanyols del CIBER Cardiovascular. La revista JAMA Internal Medicine té un impacte molt elevat (44,4 punts de factor impacte) i està entre les 10 primeres (decil 1) de la categoria de revistes de medicina.
En l’assaig es van incloure 167 pacients majors (mitjana de 86 anys) amb fragilitat i que van patir un infart agut de miocardi sense elevació del segment ST (IAMSEST). Les conclusions mostren que desenvolupar una estratègia invasiva de rutina, enfront d’una estratègia conservadora, no va augmentar significativament el nombre de dies amb vida un any després de l’alta de l’hospital.
Tal com ha explicat el doctor Juan Sanchis, “fins on sabem, cap assaig clínic aleatoritzat ha comparat les estratègies invasives i conservadores en pacients ancians fràgils que pateixen un infart agut de miocardi sense elevació del segment ST (IAMSEST)”.
“La fragilitat té un impacte perjudicial en el pronòstic dels adults majors amb infart agut de miocardi sense elevació del segment ST (IAMSEST). El tractament òptim, és a dir, estratègies invasives o conservadores, encara es desconeix. Les guies de pràctica clínica recomanen en aquesta mena d’infarts una estratègia invasiva rutinària, però reconeixen que es basen en estudis que van excloure ancians fràgils. El nostre objectiu va ser comparar els resultats de les estratègies invasives i conservadores en pacients ancians fràgils amb IAMSEST al cap d’1 any. L’assaig es va dur a terme en 13 hospitals espanyols”, ha explicat.
Els pacients van ser aleatoritzats a una estratègia invasiva de rutina (consistent a realitzar un cateterisme cardíac i revascularització si era factible) o bé una estratègia conservadora (consisteix en tractament mèdic únicament, encara que es va permetre el cateterisme cardíac en cas que hi haguera isquèmia recurrent).
Hi va haver una supervivència de 28 dies menys en el grup tractat de manera invasiva en contrast amb la conservadora. “No hi va haver benefici d’una estratègia invasiva de rutina en el nombre de dies amb vida i fora de l’hospital des de l’alta fins al primer any. Ateses aquestes troballes, sembla recomanable una política de tractament mèdic i observació atenta per als pacients majors amb fragilitat i IAMSEST”, ha explicat el doctor Juan Sanchis.
“Hem de considerar que en un pacient major fràgil amb un infart agut de miocardi hi ha altres factors, més enllà del mateix infart agut de miocardi, que influiran en el pronòstic”, ha destacat el doctor Juan Sanchis.