(EFE) Tres dècades es compleixen aquest dimarts de l’assassinat de Guillem Agulló, un jove antifeixista de 18 anys que va morir l’11 d’abril de 1993 d’una punyalada assestada per un dels integrants d’un grup de neonazis mentre estava d’acampada a Montanejos (Castelló).
Les xarxes socials s’han omplit de missatges de record del jove de Burjassot, molts d’ells acompanyats de la frase “ni oblit ni perdó” i de la imatge de Guillem al costat d’un ram de clavells rojos.
El president de la Generalitat, Ximo Puig,ha assenyalat que Guillem tindria tindria hui 48 anys, però “el fanatisme violent li va robar la vida” fa tres dècades, i ha reivindicat que és “un símbol que el poble valencià mai ha d’oblidar”.
El diputat de Compromís en el Congrés Joan Baldoví ha assenyalat que “enfront del feixisme i la seua impunitat ni oblit ni perdó”; ha expressat el seu afecte a la família de Guillem i ha reivindicat la seua lluita.
El portaveu d’ERC en el Congrés, Gabriel Rufián, ha afirmat que l’assassí de Guillem “es va presentar a unes eleccions i es passeja per València tan nazi com sempre”.
L’Audiència Provincial de Castelló va condemnar per un delicte d’homicidi, al maig de 1996, a 14 anys de presó a l’autor material de la punyalada que va posar fi a la vida d’Agulló i va absoldre a altres quatre joves que també van ser acusats d’aquesta mort.
Els fets es van produir a Montanejos (Castelló), a l’abril de 1993, quan Agulló, un jove nacionalista, antiracista i antifeixista de 18 anys, va ser apallissat per un grup que li va acorralar pels carrers de la localitat, on es trobava d’acampada, i finalment va rebre una punyalada que va posar fi a la seua vida.
La resolució judicial no va recollir que la baralla que va concloure amb la mort d’Agulló fora originada per motius polítics o ideològics, com van al·legar les acusacions i el fiscal.
Segons la sentència, l’origen de l’enfrontament va ser “un intercanvi de mirades de recel, burla, o provocació”, i es va descartar l’assassinat.
Comenta aquesta notícia