El 14 d’abril de 1931 es va proclamar la Segona República Espanyola. Per aquest motiu, l’Associació per la Nova República de Bétera va realitzar el passat dissabte, 15 d’abril, diferents actes commemoratius.
D’aquesta manera, al voltant de les 10.30 hores, en la Plaça del Mercat (Plaça de la República) s’oferia un discurs en commemoració de la República.
A continuació, els allí presents es van dirigir cap al carrer La Pau. Allí, es va fer una ofrena de flors als beterenses que van estar presoners als camps d’extermini Nazis. Així, aquest homenatge va tindre lloc en el Monòlit situat al jardí del carrer La Pau de la localitat de Bétera.
Després, els assistents es van dirigir al Cementeri. Allí es va dur a terme una altra ofrena floral, davant la placa que un dia l’Ajuntament de Bétera va col·locar en aquest cementeri pels republicans afusellats i morts pels maltractaments patits en el Camp de Concentració de Portaceli entre els anys 1939 -1942 i que van ser enterrats en aquest cementeri, desconeixent-se els seus noms, procedència i data d’aquests. En aquest lloc va finalitzar l’acte amb intervencions d’aquelles persones que van voler participar.
Als peus d’aquesta notícia oferim unes imatges d’aquesta jornada i un vídeo.
Sobre la Segona República
La Segona República espanyola va ser el règim democràtic que va existir a Espanya entre el 14 d’abril de 1931, data de la seua proclamació, en substitució de la monarquia d’Alfons XIII, i l’1 d’abril de 1939, data del final de la Guerra Civil, que va donar pas a la dictadura franquista.
Després del període del Govern Provisional (abril-desembre de 1931), durant el qual es va aprovar la Constitució de 1931 i es van iniciar les primeres reformes, la història de la Segona República Espanyola (1931-1936) sol dividir-se en tres etapes. Un primer bienni (1931-1933) durant el qual la coalició republicà-socialista presidida per Manuel Azaña va dur a terme diverses reformes que pretenien modernitzar el país.
Un segon bienni (1933-1935), anomenat bienni radical-cedista, durant el qual va governar la dreta, amb el Partit Republicà Radical d’Alejandro Lerroux, secundat des del parlament per la dreta catòlica de la Confederació Espanyola de Dretes Autònomes (CEDISCA), que va pretendre «rectificar» les reformes esquerranes del primer bienni. La tercera etapa ve marcada pel triomf de la coalició d’esquerres coneguda amb el nom de Front Popular en les eleccions generals de 1936, i que només va poder governar en pau durant cinc mesos a causa del colp d’estat del 17 i 18 de juliol, que va desembocar en la guerra civil espanyola.
-
Fotos:
-
Vídeo: