(EFE).- La Comunitat Valenciana és la segona autonomia d’Espanya amb menys persones joves (de 16 a 30 anys) emancipades, un 13,4%, només per davall de Cantàbria, amb una xifra menor a la mitjana nacional, que ascendeix al 15,9%.
Són dades que recull l’informe de l’Observatori d’Emancipació Juvenil de la Comunitat Valenciana relatiu al primer semestre de 2022, que han presentat aquest dijous la vicepresidenta del Consell Valencià de la Joventut, Esther Martínez, i la presidenta del Consell de la Joventut d’Espanya, Andrea G. Henry.
Encara que la taxa d’emancipació juvenil en la Comunitat Valenciana ha millorat respecte a l’últim semestre de 2021, quan aquesta xifra se situava en el 11,8%, es manté per davall de la pràctica totalitat de comunitats autònomes, alguna cosa que Esther Martínez explica en dues variables: l’ocupació i l’accés a l’habitatge.
El 51,7% dels joves emancipats viu de lloguer i, d’aquests, el 35,5% ho fa compartint pis, fruit de la pujada dels preus del lloguer.
D’altra banda, el 16,7% dels quals viuen fora de la casa familiar ho fa en habitatges propis però sense hipoteques pendents de pagament, és a dir, en pisos heretats o donats per la família, i un altre 14,8% dels emancipats viu en cases cedides per familiars.
UN 72,3% DEL SOU PER A LLOGAR EN SOLITARI
Per a accedir a un lloguer d’un habitatge complet, una persona menor de 29 anys ha de destinar, segons les xifres del Consell de la Joventut, un 72,3% del seu salari a pagar el lloguer, mentre que si ho fa compartint pis, aqueixa xifra ronda el 37,6%, en tots dos casos per damunt de la recomanació del Banc d’Espanya de no destinar a aquest efecte més d’un 30% del sou.
En el cas que tinguera una hipoteca, un jove hauria de destinar al pagament de la quota mensual d’aquesta un 46% del seu salari, un percentatge més baix que en els habitatges de lloguer, però al qual se suma una “barrera” d’accés afegida: el depòsit inicial a pagar ronda els 37.500 euros de mitjana.
A aquest fet se suma que la inflació ha provocat una pujada dels preus del lloguer d’un 11,84% i dels habitatges per a la compravenda d’un 5,69% en la Comunitat.
En concret, l’informe xifra la pèrdua de poder adquisitiu de la joventut valenciana en un 5,04% en un any, fruit de la pujada de preus i d’un augment de salaris que s’ha produït en menor proporció.
Quant als ingressos dels quals disposen per a destinar a habitatge i a altres fins, l’estudi mostra que el salari mitjà de les persones joves en la Comunitat Valenciana és de 805,88 euros al mes.
És una xifra que està per davall de la mitjana d’Espanya i del salari mínim interprofessional, la qual cosa es deu, sobretot, al fet que molts joves, el 28,1%, treballen a temps parcial i, d’entre aquests, un 50,8% ho fa de manera involuntària i preferiria una jornada completa.
Pel que respecta a la subocupació, és a dir, la xifra de persones que treballen menys hores de les que voldrien o podrien, ascendeix al 16,7%, mentre que el 44,5% de la població jove valenciana està *sobrecualificada per al seu lloc de treball.
A més, l’antiguitat mitjana dels joves en els seus llocs de treball és de 22 mesos, una xifra “molt baixa”, segons Martínez, que preveu que la Reforma Laboral atalle aquest problema, si bé “porta molt poc temps” com per a observar els seus efectes.
EL PREU DE L’HABITATGE I LES PRÀCTIQUES GRATIS
La presidenta del Consell de la Joventut d’Espanya, Andrea G. Henry, ha considerat “insostenible” la situació de la joventut en un moment en què l’edat mitjana d’emancipació nacional és de 29,7 anys per a mudar-se en solitari.
“Ens hem cansat de sentir que som ‘ninis’, però la realitat és que només el 1,6% dels joves espanyols no estudia ni treballa, mentre que el 34% som ‘sisis’, és a dir, que estudiem i treballem alhora”, ha apuntat.
Per això, ha considerat que “el que no pot ser és que només es parla de joventut en precampanya”, quan aquest col·lectiu ha sigut “el més afectat per la crisi de 2008, la del covid i la inflació” i quan “ser jove a Espanya és sinònim de precarietat i inestabilitat”.
En aquest sentit, la vicepresidenta del Consell Valencià de la Joventut, Esther Martínez, ha reclamat mesures “estructurals” que vagen més enllà d’algunes ja adoptades com el bo de lloguer jove.
Entre les seues reivindicacions, ha apostat per regular el preu de l’habitatge, augmentar el parc públic, pujar el salari mínim interprofessional o prohibir les pràctiques no remunerades.
Al seu judici, no fer-ho tindria conseqüències econòmiques, socials, i també emocionals perquè, ha conclòs, la incertesa econòmica està “entre els principals factors dels problemes de salut mental en la joventut”.