Igual que Madrid té la seua princesa, una princesa que sense cap rubor diu que té 7 milions de fills, igual que Ubrique té el seu Jesulín, Foios tenia al Soro i Galapagar, el seu José Tomàs, aquest amb la seua veritat, sentiment i el seu art. Ací a Bétera, i des de fa uns dies, tenim la nostra torera, una destra que no té res a veure amb Cristina Sánchez, que en el dia de la seua alternativa a Nimes, on Curro Romero amb la seua veritat, sentiment i el seu art, com a padrí de la cerimònia a l’hora d’entregar-li els trastos li va dir: “has llegado hasta aquí,el toreo es acariciar y las mujeres lo sabeis hacer con mucha dulzura y seguro que vas a llegar muy lejos”. Doncs bé, ara que els taurins de plaça entre els que m’incloïa, estem mirant com les vesprades de bous a poc a poc van desapareguent i aquest art, tan difícil d’explicar, sols el podrem tornar a veure al youtube, ara a Bétera apareix una torera amb tot el seu fals esplendor. Ella manca de la veritat, el sentiment i per descomptat de l’art.
No obstant això, en el fons pense que jo no soc qui per a determinar la carrera que tindrà la torera, això en última instància ho ha de dir el poble sobirà. Jo personalment faig meus els versos del d’Úbeda:
“Siempre he querido envejecer sin dignidad, aunque al fusil no le quede ni un cartucho. Si el corazón no rima con la realidad, cambio de tercio, sintiéndolo mucho”.
*Aquest article d’opinió està escrit, enviat i signat per Vicent Sorlí i Falomir. Betera.com ha transcrit aquest article i vol recalcar que és un escrit d’opinió i que forma part de la visió i perspectiva particular d’un veí que ha decidit plasmar la seua opinió en un article perquè fora publicat en el nostre diari i és una nota amb tints subjectius. Per tant, Betera.com no es fa responsable de les paraules escrites en ell. No obstant això, estem oberts a rèpliques i aclariments de tercers que es vegen o senten implicats.