Des de l’any 1993, cada 12 de maig se celebra el Dia Mundial de la Fibromiàlgia i de la Síndrome de la Fatiga Crònica, coincidint amb el natalici de Florence Nightingale, infermera que quedaria prostrada en el seu llit durant 50 anys a causa d’aquesta malaltia.

L’Organització Mundial de la Salut (OMS) va declarar el 12 de maig el Dia Internacional d’aquestes dues afeccions, que són cròniques i d’etiologia desconeguda.

La Fibromiàlgia es caracteritza pel dolor múscul-esquelètic generalitzat, mentre que la síndrome de la Fatiga Crònica es manifesta en forma d’esgotament intens de caràcter permanent que limita la capacitat funcional. En els dos casos són patologies de causa desconeguda, el diagnòstic és clínic, i les proves que es realitzen s’encaminen, més que a constatar l’afecció, a descartar altres possibles patologies associades.

Es tracta de processos que poden minvar de manera important el benestar de les persones afectades.

La Fibromiàlgia va ser reconeguda com a malaltia per l’Organització Mundial de la Salut (OMS) en 1992. I en l’actualitat afecta d’un 2% a un 7% de la població mundial, encara que continuen existint diferències i dubtes en com tractar-la o diagnosticar-la.

És una malaltia que tendeix a ser més comuna entre dones de 20 i 50 anys d’edat, no obstant això, també poden patir-la homes i xiquets.

Els objectius fonamentals de l’atenció sanitària són alleujar els símptomes, fonamentalment el dolor, i mantindre la capacitat funcional en els àmbits personal, familiar i professional, procurant que la qualitat de vida millore, es mantinga o es deteriore el menys possible, de forma integrada amb l’abordatge de la resta de problemes de salut de la persona.

Això és així perquè, en l’actualitat, no hi ha cap fàrmac per al tractament específic d’aquests processos, per la qual cosa es recomana combinar el tractament farmacològic simptomàtic amb la informació i educació per a l’autocura i la presa de decisions conjunta entre les persones afectades i els equips que les atenen, així com amb l’exercici físic gradual i la teràpia cognitiu conductual.

Imprimir article
Comenta aquesta notícia