(EFE).- La crisi climàtica té ja un impacte directe i indirecte sobre la salut de les persones i potència l’expansió de les malalties tropicals i parasitàries, una situació “preocupant” per ser un “fenomen complex i heterogeni que ja és tard per a revertir”.

No obstant això, encara es pot “mitigar” perquè no vaja tan ràpid, segons assenyala el president de la Federació Mundial de Medicina Tropical i expert de l’Organització Mundial de la Salut (OMS), Santiago Mas-Coma, per a qui la gran majoria de països “no està donant resposta” a la qual al seu judici és “la prioritat número u mundial des de fa anys: l’impacte del canvi climàtic”.

L’expert alerta del diferent efecte que té eixe problema global: mentre en països del sud-est asiàtic es tradueix en monsons i pluges torrencials, a la regió andina ho fa en una greu sequera que està obligant a canviar la font d’alimentació, i en el sud d’Europa es reflecteix en les altes temperatures i el calfament de la mar Mediterrània.

COM LA SEQUERA CANVIA L’ALIMENTACIÓ

Més-Coma ha estat recentment a Bolívia, on ha encapçalat una expedició oficial de l’Organització Mundial de la Salut (OMS) que, durant prop d’un mes, ha analitzat els efectes que està tenint la sequera en una zona rural a 4.000 metres d’altitud, al costat del llac Titicaca.

Allí, la sequera no permet a la seua població, els aimares, produir la papa, un aliment essencial, la qual cosa els ha portat a “canviar la seua supervivència: de dependre dels vegetals ara ho fan del bestiar, i han incrementat de manera important la quantitat de bestiar boví i oví”.

“Això té una repercussió enorme en les malalties zoonòtiques, pròpies dels animals i que, en zones rurals d’aquest tipus, passen fàcilment als humans”, assenyala l’expert, que aquesta setmana ha participat en el quart Congrés de Cooperació Internacional celebrat a València.

Segons explica, en aqueix lloc la crisi climàtica provoca “un efecte indirecte sobre l’alimentació. La gent ha de canviar la seua font principal d’alimentació, la qual cosa incrementa el risc que les malalties dels animals passen a l’home”.

L’IMPACTE DE LA PLUVIOMETRIA

Per contra, continua l’expert, el canvi climàtic està “impactant en gran manera” en la zona que va des del Pakistan fins a Filipines i l’ha convertida en una “zona calenta en el món”, però no per les altes temperatures, sinó per la pluviometria.

Al novembre del passat any Mes-Coma va treballar com a assessor de l’OMS a Filipines, en la zona del sud-est asiàtic on són abundants els monsons i la freqüència i la intensitat dels quals està canviant, ja que “comencen abans, acaben més tard i són moltíssim més intensos” i poden donar lloc a epidèmies per malalties de transmissió hídrica.

Segons explica, els casos de la serralada dels Andes i del sud-est asiàtic són “pinzellades” per a reflectir que la crisi climàtica és “molt complexa i global, a nivell mundial” i que en el cas del sud d’Europa afecta essencialment a les temperatures.

En aquest últim aspecte, el catedràtic de Parasitologia de la Universitat de València (UV) subratlla que és “molt preocupant” l’increment de la temperatura de l’aigua d’oceans i mars com al Mediterrani.

MALALTIES DE TRANSMISSIÓ VECTORIAL

Respecte a les malalties de transmissió vectorial, les causades per artròpodes, insectes o mol·luscos, Santiago Mes-Coma explica que el canvi del règim de temperatures “modifica les poblacions d’aquests vectors”.

En cas que aqueixa modificació vaja en el sentit d’afavorir la seua multiplicació, significa que “tens més poblacions de vectors i més transmissió de la malaltia, i per tant puja la prevalença i la intensitat i al temps s’expansiona la distribució geogràfica”.

Recorda que el Centre Europeu per a la Prevenció i el Control de les Malalties (ECDC), amb seu a Estocolm (Suècia), disposa d’un llistat de 400 malalties amb potencial per a entrar a Europa, entre elles la malària, la *schistosomiasis, la malaltia de *chagas, la *leishmaniasis, el virus del Nil Occidental o la febre groga.

Respecte als vectors, assenyala que són invertebrats amb rang de temperatura i d’humitat “molt restringits”, cosa que significa que sobreviuen a una temperatura mínima i màxima determinada i, per això, “si canvia el règim de temperatures, es modifiquen les poblacions d’aquests vectors”.

“El canvi climàtic i l’ascens de temperatures està potenciant l’entrada a Europa de malalties que fins fa poc es produïen especialment en zones tropicals i subtropicals”, afig.

HI HA RAONS PER A PREOCUPAR-SE?

L’assessor de l’OMS contesta amb un “no” rotund a la pregunta de si es pot revertir la situació. “La gent ha de ficar-se al cap que hem tardat massa i parlem d’un fenomen que té massa potència. L’home no pot modificar una cosa a aquesta escala, és impossible”.

No obstant això, afig, “la qual cosa sí que podem és mitigar-ho perquè no vaja tan ràpid com està anant”, encara que afirma que per a aconseguir-ho seria necessari que els responsables de les administracions “es posaren d’acord. Això és viable? Siguem pragmàtics, ni somniar-ho”.

“Els científics estem clamant i no parem de fer publicacions internacionals sobre l’impacte de tot això per a dir als governants que o es prenen cartes en l’assumpte o el passarem tots molt malament”, alerta.

Per a pal·liar la sequera, una de les solucions que proposa és incrementar el nombre de dessaladores, “que funcionen a cost zero perquè tota l’energia es trau de panells solars”, i recorda que Espanya va ser el major productor d’energia renovable del món “fins que a un ministre se li va ocórrer posar un impost solar i hem anat cap endarrere”.

També subratlla la importància que els aparells d’aire condicionat estiguen *tropicalizados (que poden suportar valors de fins a 60 graus) a causa del progressiu increment de les temperatures.

Imprimir article
Comenta aquesta notícia