Toni Gaspar ha pronunciat este dijous el seu últim discurs com a president de la Diputació de València amb la satisfacció de cinc anys de mandat en els quals ha modernitzat una institució “justa i útil, sense clientelisme ni ostentació, en sintonia amb tota la societat valenciana, tant la que representa els meus valors com la que no, i al servei dels pobles valencians, de la seua cultura, les seues tradicions, la seua economia i el seu futur”.
Les últimes paraules de Gaspar com a president no han estat exemptes de la reflexió i la crítica constructiva que caracteritzen al nou diputat en Les Corts, fugint de l’ona pessimista i reaccionària que està de moda en l’àmbit polític. “Portem més de 200 anys caminant amb la perillosa càrrega de ser exclusius, de pensar que allò que no és la nostra Espanya és l’anti Espanya, o el nostre o la barbàrie”, ha exposat el president en funcions, qui per damunt dels lideratges de confrontació i el “desgast com a principi polític de cada dia” aposta fermament per la memòria, la igualtat, el feminisme, la dignitat i la integració com “els principis institucionals que ha de promoure, protegir i legislar qualsevol institució democràtica”.
El president Gaspar ha agraït la col·laboració de les institucions valencianes i els mitjans de comunicació; la lleialtat dels seus companys de partit; la responsabilitat dels socis de govern de Compromís; i la proximitat de la Vall ens Uneix, sense rancors ni revenges. També els moments puntuals en què l’oposició ha format part del projecte institucional, encara que a estos grups llança una reflexió: per a què ha servit el to i l’actitud en els temes més rellevants d’estos últims quatre anys?
Per damunt d’eixe debat tibant a vegades, Gaspar s’ha mostrat molt agraït per la possibilitat de desenvolupar una forma diferent de fer política que deixa un humil llegat en “una institució solidària que ajuda als que més ho necessiten quan més ho necessiten”. Eixa política que “escolta més que crida, tracta de convéncer abans que véncer i de fer en lloc de derogar”, ha sigut possible en bona part pel treball i la implicació del secretari, l’interventor, la tresorera i la resta d’habilitats nacionals, que defensen “principis com la legalitat i la transparència que ens han caracteritzat”
Toni Gaspar ha estés els agraïments als integrants del seu equip i als més de 1.200 treballadors de la institució, un reconeixement sincer que ha personalitzat en Victoria, la benvolguda cap d’ordenances que acumula 48 anys de treball al servei de la Diputació des de la discreció, la dedicació i l’entrega. “Exemplifiques el bon fer que tot president i tota institució necessiten per a ser millors”, ha expressat Gaspar com a mostra de “la bona gent que m’ha acompanyat per a fer coses bones en estos anys en què hem tingut la inesperada companyia d’una pandèmia, la postpandèmia, danes, glòries, filomenes, grans incendis i altres contratemps inesperats”.
En un ple extraordinari en el qual s’han aprovat per unanimitat els comptes generals de l’últim exercici, Toni Gaspar ha posat fi a 12 anys com a representant provincial, primer com a líder de l’oposició, després com a diputat d’Hisenda i l’últim lustre com a president, recordant que “el que es preveu no sol arribar i el que acaba passant no sol estar previst”, apel·lant a la justícia social i al nou lema de la institució, ‘Per sempre pobles’.
Agraïment generalitzat
Les paraules d’agraïment del president han sigut amplificades pels portaveus de tots els grups que han format part de la corporació en la legislatura que està a punt d’acabar. El primer a destacar el tracte rebut i l’ajuda dels treballadors de la institució ha sigut el representant de Vox, Joaquín Alés, qui en la seua primera experiència política ha posat en valor la gestió realitzada en moments complexos, cas de la pandèmia. En opinió d’Alés, el més important és que “la Diputació prevaldrà”.
En semblants termes s’ha expressat Jesús Gimeno donant veu a Ciudadanos: “Gràcies al personal de la Diputació i als diputats i diputades per eixa voluntat de treballar pel municipalisme des del diàleg i el consens”. Per part seua, ha defensat “la centralitat amb la qual hem tractat d’aportar, respectant sembre la divergència, la diferència i la diversitat”. I també el portaveu de Compromís, Xavier Rius, que s’ha remuntat huit anys arrere per a reivindicar “el treball d’este equip de govern compartit per damunt de colors polítics”. Rius s’ha mostrat conciliador amb l’oposició malgrat les discrepàncies i, encara que “queden moltes coses per fer i totes elles possibles”, ha assegurat que la responsabilitat dels treballadors de la Diputació garantix que “podria continuar funcionant encara que l’hemicicle es quedara buit”.
El líder del grup popular, Vicent Mompó, ha insistit en l’exquisidesa del tracte per damunt de les idees, i ha anat més enllà pensant en els reptes de la nova legislatura, en la qual repetirà com a diputat provincial. “Els alcaldes i alcaldesses sentim que hi ha coses que es poden millorar, especialment el tema de la burocràcia, i hauríem de plantejar-nos que la gent entenga millor el que fem ací, la tasca tan important que exercix esta institució”, ha exposat el també alcalde de Gavarda.
El torn dels portaveus l’ha tancat la síndica socialista Pilar Sarrión, qui s’ha quedat amb la “gestió responsable de la Diputació i els municipis en una legislatura gens fàcil marcada per una pandèmia i una guerra”. Sarrión ha personalitzat el seu agraïment en el president Gaspar per aportar “aire fresc a una institució de la utilitat de la qual molts dubtaven”, i ho ha fet extensible als habilitats nacionals, caps de servei i treballadors i treballadores en general per “garantir el funcionament d’este òrgan provincial tan necessari”.