Els robatoris en habitatges i locals comercials són un fenomen que solen augmentar en temporada estival.  No obstant això, segons dades del Ministeri de l’Interior mostren una caiguda dels robatoris amb força en habitatges iniciada en 2019 (descompte del 8,1% respecte a 2018) i que, en 2022, ofereix valors encara inferiors (un 12,2% menys que en 2019). El percentatge d’aquests delictes també és menor que el d’altres països del nostre entorn. També és cert que la majoria dels robatoris es produeixen de dia, entre setmana i majoritàriament quan no hi ha ningú a casa.

L’absència dels propietaris, sobretot si és prolongada com succeeix en vacances, pot convertir-se en l’ocasió propícia perquè els lladres o els okupes inicien les seues activitats.

Però és possible aconseguir una llar ben protegida mitjançant la combinació de mesures dissuasives, elements mecànics de seguretat i sistemes electrònics. Podem entorpir l’accés a l’habitatge si es col·loquen uns elements de seguretat de qualitat en els accessos (portes blindades, reixes en finestres, etc.) i un bon sistema d’alarma: els elements mecànics ajudaran a dificultar l’entrada de possibles intrusos, mentre que l’alarma avisarà quan l’aplanament s’haja produït.

Abans de contractar una central d’alarmes, l’Organització de Consumidors i Usuaris, OCU, recomana llegir la lletra xicoteta, i comparar el servei i el preu d’almenys dues companyies. No és tasca fàcil comparar el cost, perquè combina la instal·lació i la quota mensual. Sobretot, OCU recomana no deixar-se intimidar per la pressió dels comercials, ja que molts d’ells utilitzen tècniques agressives de màrqueting, alarmant moltes vegades desproporcionadament al consumidor a fi que contracten els seus serveis.

OCU recorda que, si es tracta d’un contracte realitzat fora de l’establiment comercial, els consumidors tenen 14 dies naturals per a desistir del contracte sense necessitat de justificar-se i sense cap despesa.

No obstant això, OCU ofereix una sèrie de consells per a evitar que es produïsquen aquestes situacions:

1.        Com a primera mesura: posar-se en el lloc del lladre, recórrer la casa per a detectar els punts febles, sobretot els accessos, i intentar reforçar-los per a impedir o retardar l’entrada dels intrusos. Una bona porta, finestres de qualitat, panys de seguretat, etc. són una inversió que s’amortitza.

2.        Reforçar les portes d’accés, tant en la fulla com en el marc. Hi ha portes de tota mena: des de fusta massissa, passant per blindades amb una planxa d’acer en el costat interior, i cuirassades amb planxes d’acer a l’interior i exterior, més l’estructura interna d’acer.

3.        Instal·lar també un bon pany que compte amb diversos punts d’ancoratge i cilindre de seguretat amb escut antitrepant. Si la

pany té només un punt d’ancoratge, és recomanable disposar d’un forrellat addicional.

4.        També cal parar atenció a altres elements de seguretat com el *cerradero, una peça metàl·lica inserida en el cércol per on encaixen els pestells quan es gira la clau, i les frontisses.

5.        Els lladres també solen accedir a l’habitatge trencant els cristalls i els marcs de les finestres. Existeixen diferents sistemes de bloqueig amb forrellat segons el tipus de finestra, també disponibles per a persianes.

6.        Els cristalls més resistents a vegades ixen molt cars. Com a solució intermèdia, es pot instal·lar un cristall amb doble capa o amb pel·lícula protectora. Les reixes i barrots ofereixen molt bona protecció, però suposen un obstacle d’eixida en cas d’emergència. Han de comptar amb un mecanisme d’obertura des de l’interior.

Però, sobretot, de poc serveix tindre instal·lats els sistemes de seguretat més sofisticats, si no es respecten uns principis bàsics de prudència:

a) En eixir de casa convé no oblidar portes ni finestres obertes, i girar per complet la clau per a garantir que el pany complisca la seua funció.

b) Mai s’ha de “amagar” la clau en l’exterior (sota el pelut, un test, etc.), és millor deixar una còpia a alguna persona de confiança.

c) No obrir la porta a desconeguts. Desconfiar dels serveis tècnics que es presenten sense avisar i, abans d’obrir la porta, usar sempre “filtres” com el porter automàtic, l’espiell o la cadena de seguretat.

d) Davant la previsió d’una absència durant un temps, assegurar-se de deixar tots els accessos ben tancats.

e) Ser discret en comentar l’absència, i demanar a familiars i amics que ho siguen: evitar donar detalls en les xarxes socials o comentar-ho amb gent que es coneix poc. No obstant això, és bona idea comunicar als veïns més pròxims que no s’estarà a casa, perquè sospiten si veuen algun moviment estrany.

f) prendre mesures per a fer l’efecte que la casa està ocupada (per exemple, demanar a algú de confiança que buide la bústia i, també pot instal·lar un programador electrònic per a activar a determinades hores algunes llums o el televisor, així semblarà que hi ha algú).

Imprimir article
Comenta aquesta notícia