El 21 de setembre se celebra el Dia Mundial de l’Alzheimer, proclamat per la Organització Mundial de la Salut (OMS) i afavorit per Alzheimer’s Disease International (ADI).

La malaltia d’Alzheimer es considera la nova epidèmia del segle XXI. S’estima que per a l’any 2050 el nombre de persones amb alzheimer ascendisca a 131.5 milions.

El primer Dia Mundial de l’Alzheimer se celebrà en 1994. I des de 2012 l’organització Alzheimer’s Disease International (ADI) va decidir estendre la commemoració per tot el mes de setembre, i així es va consignar el Mes Mundial de l’Alzheimer.

A Espanya és la Confederació Espanyola d’Alzheimer l’encarregada de desenvolupar la campanya a nivell nacional, desenvolupant activitats que ajuden a conscienciar i a reivindicar millores per a la malaltia.

Alzheimer’s Disease International (ADI) ha llançat enguany el lema “Never too batega. Never too early”, és a dir, “Mai és massa vesprada. Mai és massa prompte. Es refereix a la importància d’identificar els factors de risc i adoptar mesures proactives per a retardar o previndre l’aparició de la demència i els seus símptomes.

La finalitat d’aquest dia és, sobretot, conscienciar sobre aquesta malaltia, que afecta no sols els pacients sinó també als cuidadors directes i familiars.

De moment no hi ha una cura per a l’Alzheimer, però si es poden realitzar rutines i activitats per a retardar la deterioració que causa la malaltia.

Principalment, els objectius del Dia Mundial de l’Alzheimer poden resumir-se en els següents:

– Conéixer les necessitats reals dels malalts. Oferir-los teràpies d’estimulació per a la memòria i exercicis mentals.

– Oferir suports públics a les persones amb Alzheimer i els seus cuidadors.

– Investigació sobre l’Alzheimer i els seus tractaments.

– Oferir formació sobre la malaltia i suport psicològic als cuidadors.

– Campanyes de prevenció de la malaltia, treballant en els factors de risc modificables.

L’alzheimer és una malaltia mental incurable que va degenerant les cèl·lules nervioses del cervell i disminuint la massa cerebral, de manera que els pacients mostren una deterioració cognitiva important que es manifesta en dificultats en el llenguatge, pèrdua del sentit de l’orientació i dificultats per a la resolució de problemes senzills de la vida quotidiana.

No existeix un tractament per a previndre la malaltia ni per a frenar l’avanç. Sí que es prescriuen medicaments que ajuden amb alguns símptomes de la malaltia i per a millorar la qualitat de vida dels pacients, però només sol ser útil en les primeres fases, perdent la seua utilitat en fases més avançades.

Una vegada que apareixen els primers símptomes, els pacients van degenerant i es van tornant més dependents, de manera que cal ajudar-los per a vestir-se, endreçar-se, menjar. A poc a poc es faran imprescindibles les cures permanents d’un cuidador.

L’alzheimer no sols afecta al malalt sinó als seus familiars i entorn, ja que és molt dur veure la deterioració d’una persona estimada.

Se sap que les primeres lesions poden aparéixer uns 15 o 20 anys abans que es mostre algun símptoma, i apareixen a la regió del cervell anomenada hipocamp, que s’encarrega, entre altres coses, de l’aprenentatge i la formació de noves memòries.

D’ací s’estenen a altres parts del cervell, quan ja apareix la deterioració cognitiva, que finalment desemboca en demència.