El servei de Cirurgia Ortopèdica i Traumatologia de l’Hospital Universitari i Politècnic La Fe de València ha aconseguit realitzar amb èxit les seues dues primeres cirurgies d’osteointegració en pacients amputats per damunt del genoll. Aquest procediment innovador implica la inserció d’un clau de titani dins de l’os residual, al qual es connecta posteriorment una pròtesi externa.
L’Hospital La Fe es posiciona així com un dels pocs centres a Espanya que duu a terme aquesta tècnica en una sola intervenció, en lloc de dividir-la en dues fases. La metodologia, similar a la utilitzada en els implants dentals, consisteix a inserir un plançó de titani en l’os romanent de l’extremitat amputada, creant un mòdul de connexió per a la pròtesi externa, va explicar Francisco Baixauli, cap del servei de Cirurgia Ortopèdica i Traumatologia.
En aquesta tècnica, l’implant es col·loca en l’os i s’externalitza a través d’un estoma en el monyó en una única operació. Tradicionalment, es realitzaven dues cirurgies: una per a col·locar l’implant i una altra, una vegada aconseguida l’osteointegració, per a externalitzar-lo, va afegir Baixauli.
La cirurgia inclou un programa de rehabilitació destinat a adaptar la pròtesi externa i recuperar la marxa funcional. Aquest programa és coordinat per un metge rehabilitador i involucra a fisioterapeutes i tècnics d’ortopèdia, els qui treballen en conjunt en el gimnàs de l’Hospital La Fe.
Dolores Maldonado, especialista en rehabilitació, va indicar que “la fisioteràpia comença en el postoperatori immediat amb un programa específic que inclou exercicis de recondicionament físic, cures posturals del monyó, enfortiment i estirament de la musculatura del maluc, recuperació de l’equilibri monopodal i exercicis de càrrega progressiva sobre el monyó per a afavorir l’osteointegració”.
Una vegada el monyó està preparat i el clau totalment osteointegrado, el tècnic d’ortopèdia pren mesures per a adaptar els components de la pròtesi externa al connector del clau. Antonia Rodríguez, fisioterapeuta de La Fe, va assenyalar que, una vegada col·locada la pròtesi, la fisioteràpia s’enfoca en reeducació i exercicis per a ensenyar al pacient a controlar i caminar amb la pròtesi.
Els doctors destaquen com a principals avantatges del sistema l’eliminació de l’encaix de la pròtesi convencional i les molèsties associades, com a sudoració, dolor en punts de suport, lesions per frec en la pell i incomoditat en asseure’s. A més, l’osteointegració millora la propiocepció, és a dir, la capacitat del cervell de conéixer la posició exacta de les parts del cos, la qual cosa incrementa el control del pacient sobre la pròtesi, millorant així l’equilibri i la marxa.
Aquest sistema està indicat per a persones que han patit amputacions de fèmur o tíbia a causa de traumatismes, tumors, malformacions, diabetis o altres patologies, especialment en casos de monyons massa curts o que no toleren les pròtesis convencionals.