Es pot continuar permetent que l’habitatge siga un negoci mentre milers de persones no poden pagar un sostre? Eixa és la pregunta que ha portat a milers de persones a manifestar-se aquest cap de setmana a València —i en moltes altres ciutats d’Espanya— exigint mesures urgents enfront de l’augment imparable del preu del lloguer i l’especulació immobiliària. Sota el lema “Acabem amb el negoci de l’habitatge”, la protesta organitzada per la plataforma València no està en bena, formada per desenes de col·lectius socials, va clamar per una reducció immediata del 50 % en els lloguers, la fi de la turistificación, i una intervenció real que frene l’enriquiment de rendistes i fons especulatius.
La marxa va partir des de la plaça de l’Ajuntament i va recórrer els carrers del centre de València fins a arribar a la plaça d’Amèrica, on es va llegir un manifest. La pancarta principal portava el missatge: “Acaben amb el negoci de l’habitatge i el territori” (acabem amb el negoci de l’habitatge i el territori). Segons l’organització, entre 12.000 i 15.000 persones van participar, encara que la Delegació del Govern va reduir la xifra a 4.000. Aquesta protesta dona continuïtat a la gran mobilització del passat 19 d’octubre, quan més de 50.000 persones van ocupar la plaça de l’Ajuntament. Llavors, ja es van alçar veus contra la turistificación, la destrucció del territori i la mercantilització de l’habitatge.
El manifest llegit al final de la marxa va ser contundent: les mesures institucionals actuals no ataquen el problema d’arrel, ja que continuen permetent els beneficis dels qui especulen amb el dret a una llar. Es va denunciar que la situació ha empitjorat, amb augments constants del lloguer, més desnonaments i compres massives d’immobles per part de fons voltor. A més de criticar l’especulació urbana, el text també va posar el focus en la crisi ecològica. Es va alertar que l’actual model capitalista, curtterminista i mercantilitzat, impedeix fer els canvis necessaris per a afrontar l’emergència climàtica, com ha evidenciat recentment la DANA. La recuperació de les zones afectades, diuen, s’ha fet sense planificació sostenible ni participació ciutadana.
La plataforma exigeix un canvi profund i estructural en la política d’habitatge. Entre les seues propostes destaquen: l’augment d’habitatge públic, la cessió d’ús cooperatiu, l’expropiació de pisos buits, turístics o en mans de la SAREB, i l’obligació de cessió d’immobles per part de grans propietaris. El missatge final va ser clar: l’habitatge no pot continuar sent un negoci, ha de ser un dret garantit. I la mobilització social, segons els seus organitzadors, només acaba de començar.