"Fogueres" per Vicent el Marqués

OPINIÓ Vicent el Marqués, estàtua i veí de Bétera No ho faré llarg, entre altres raons, perquè ja fa uns dies, un bon amic em va comentar, “Sr. Marqués ull, que no està atinat últimament, que pareix que estiga perdent la perspectiva”. Clar, davant eixa sentencia, dita des del més absolut respecte i carinyo no…

"Sant Antoni" per Ángel Rivero

OPINIÓ Ángel Rivero, veí de Bétera Què significa la de foguera de Sant Antoni? Els rites i creences associats al solstici d’hivern, i que encara sobreviuen, té, sens dubte, un origen pagà, que s’ha vist un tant difuminat per la cristianització d’aquests costums a través dels temps. Sant Antón és per a la majoria de la gent…

"Abril" per Vicent Sorlí

OPINIÓ Vicent Sorlí, militant socialista Una vegada, conversant amb un exmilitant del partit socialista sobre la inconveniència de les “portes giratòries”, este he de dir molt format econòmicament i molt informat periodísticament, em va comentar que no era del tot tan dolent la pràctica, que persones de passada rellevància política en el partit estigueren en…

"De què es parla a La Glorieta de Bétera?" per Vicent el Marqués

OPINIÓ Vicent el Marqués, estàtua i veí de Bétera La veritat que assegut a La Glorieta, poques coses es poden fer, més enllà de veure passar el temps i el traginar de veïnes i veïns del poble en els seus quefers diaris, veïnes que normalment tenen massa pressa en fer açò o l’altre, una pressa que s’ha convertit en signe vital de la nostra existència i que ens du a què cada vegada,…

"El conte que no s'acaba" per Vicent Sorlí

OPINIÓ Vicent Sorlí, militant socialista  La primera vegada que escolti la paraula “caïnita”, va ser fa ja bastants anys en boca del “company” Felipe González. El caïnisme és per desgràcia una pràctica que equivocadament utilitzen certs distingits militants dels partits consolidats en la vida política.  Però ací al PSOE, el practiquem d’una manera diferent, ho…

"El Cristo" per Vicent Sorlí

OPINIÓ Vicent Sorlí, PSPV-PSOE de Bétera Tenia jo una tia fadrina que quan era la una menys quart, ella deia tres quart d’una; a la carretera de València l’anomenava “Camí reial”; i a les cases  de més enllà del Calvari, el “Barrrio del Cristo”. Quan passaren els anys vaig comprendre les dos primeres referències, però…