El Centro Artístico Musical de Bétera continúa celebrando su cincuenta cumpleaños con varios conciertos especiales. De este modo, el próximo sábado 13 de Abril interpretarán el popular ‘Requiem de Mozart’. En esta ocasión serán los coros los protagonistas. Así, en este concierto participarán el Orfeón de Aldaia Coro “Virgen del Castillo” de Chiva y el Coro del Centro Artístico Musical de Bétera. Como solistas, los asistentes podrán *disfrutar de la voz de Aurora Peña como soprano, de Adriana García Mayer como contralto, de Carlos Arturo Gómez como tenor y de Giorgio Celenza como bajo.
La música irá a cargo de la banda del Centro Artístico Musical de Bétera, bajo la dirección de Pedro Vicente Alamá.
La Misa de Réquiem en re menor, K. 626, es una misa de Wolfgang Amadeus Mozart, basada en los textos latinos para el réquiem, es decir, el acto litúrgico católico celebrado después de la defunción de una persona. Se trata de la decimonovena y última misa escrita por Mozart, que murió en 1791, antes de acabarla. El compositor Franz Xaver Süssmayr la finalizó, y el mismo autor, ya enfermo, le dio numerosas indicaciones para hacerlo.
Hacia julio de 1791, Mozart recibió en su hogar a un desconocido, vestido de negro, que rehusó identificarse y encargó a
Mozart la composició d’un rèquiem. El desconegut li va donar un avançament i van quedar en què tornaria en un mes. Però el compositor va ser anomenat des de Praga per a escriure l’òpera La clemència de Tito, per a festejar la coronació de Leopoldo II.
Quan pujava amb la seua esposa al carruatge que els portaria a aquesta ciutat, el desconegut es va presentar una altra vegada, i va preguntar pel seu encàrrec.
Més tard, es va saber que aquell ombrívol personatge (pel que sembla, anomenat Franz Anton Leitgeb) era un enviat del comte Franz von Walsegg, músic aficionat l’esposa del qual havia mort. El vidu desitjava que Mozart componguera la missa de rèquiem per als funerals de la seua dona, però volia fer creure als altres que l’obra era seua, i per això romania en l’anonimat.
Segons la llegenda, Mozart, obsessionat amb la idea de la mort des de la del seu pare i impressionat per l’aspecte de l’enviat, va acabar per creure que aquest era un missatger de la destinació i que el rèquiem que anava a compondre seria per al seu propi funeral.
Una de les principals influències d’aquesta obra pot trobar-se en el Rèquiem, de Michael Haydn, compost en 1771 per a la mort de l’arquebisbe de Salzburg, S. C. Schrattenbach.