La constant presència de Jacqueline Roque, última esposa i musa de Pablo Picasso, és revisada en l’exposició «Picasso i la model. El perfil de Jacqueline», que exhibeix més de 250 obres, incloent-hi olis, obra gràfica, dibuixos i llibres il·lustrats, produïts durant els últims vint anys de vida de l’artista.
La mostra, organitzada per la Fundació Bancaixa de València, obri les seues portes aquest divendres i estarà disponible fins al 2 de març de 2025. Comissariada per Fernando Castro Flórez i Laura Campos Vicent, l’exposició subratlla l’estreta col·laboració entre Jacqueline i Picasso des de la seua trobada en 1952 fins a la mort del pintor en 1973.
El president de la Fundació Bancaixa, Rafael Alcón, va destacar durant la presentació que aquesta exposició busca incloure a València en el «circuit picassià de les grans ciutats» i establir un «Corredor Mediterrani picassià» entre Barcelona, València i Màlaga.
Els últims anys de Picasso: una etapa feliç al costat de Jacqueline
Laura Campos, comissària de l’exposició, va explicar que la mostra recrea els últims vint anys de Picasso, un període que va descriure com a «feliç i dolç» per al pintor malagueny al costat de Jacqueline. Segons Campos, l’artista no va deixar de produir fins al dia abans de la seua mort a l’abril de 1973, tornant a temàtiques de la seua infància, com les corregudes de bous i la seua fascinació per programes de televisió com Els Tres Mosqueters i Bonança.
Jacqueline va ser la musa més retratada per Picasso, amb més de 400 retrats, molts d’ells representant-la com una deessa. Segons Castro Flórez, Picasso estava fascinat pel perfil de Jacqueline, al qual descrivia com a «grec, llatí i clàssic», i solia retratar-la en una actitud abstreta.
La col·laboració activa de Jacqueline amb Picasso
Castro Flórez va defensar que Jacqueline Roque va ser una col·laboradora activa i no una figura subordinada o servil, com alguns crítics van suggerir. Va explicar que ella protegia el temps de treball de l’artista, evitant que persones no desitjades interferiren en la seua vida creativa. La relació de Jacqueline i Picasso es va iniciar en 1952 en el taller de ceràmica de Madoura, on treballava ella, i es va mantindre fins a la mort del pintor en 1973. Jacqueline es va suïcidar en 1986 en la mateixa casa on van viure junts, en Mougins.
Obres i material gràfic
L’exposició reuneix més de 250 obres provinents d’institucions com el Museu Nacional Centre d’Art Reina Sofia, el Museu Picasso de Barcelona, el Museu Picasso de Màlaga, i la Fundació Bancaixa, que posseeix la major col·lecció d’obra gràfica de Picasso en una institució privada, amb 2.000 peces.
Entre les obres exposades destaquen les cèlebres sèries de gravats Suite 347 i Suite 156, linòleums, i llibres il·lustrats com a Carnet de la Californie, Le Carmen dones Carmen i Els dames de Mougins. A més, es podran veure pintures com El pintor i el seu model (1963), Dona asseguda (1979), Jacqueline llegint (1957) i Retrat estilitzat de Jacqueline (1962).
També s’exposen fotografies de Edwar Quinn i David Douglas Duncan, que capturen a Picasso en el seu entorn creatiu i familiar durant els seus anys amb Jacqueline.
