El ple ordinari de l’Ajuntament de Bétera del passat 6 de juliol va viure un dels moments de màxima tensió de l’any en matèria urbanística i mediambiental. La qüestió de la macrogranja Moré Holstein, ubicada al Pla dels Aljubs, va irrompre amb força a la sala de sessions portada de la mà dels veïns i veïnes de les urbanitzacions afectades, que van exigir explicacions davant el consistori. Un assumpte de llarga trajectòria que, esta setmana, ha tornat a posar Bétera en el punt de mira comarcal.
Què va passar al ple del 6 de juliol?
La protesta contra la macrogranja de Bétera va entrar en el ple ordinari del 6 de juliol amb noms, preguntes i una sospita de fons: que l’Ajuntament està tramitant una eixida urbanística per a Moré Holstein mentre les urbanitzacions afectades continuen reclamant explicacions sobre olors, purins, construccions denunciades com a irregulars i el futur d’un entorn agrícola que ja no reconeixen.
El debat va esclatar en el punt 13 de l’ordre del dia, quan la corporació tractava la modificació puntual del Pla General d’Ordenació Urbana per a fer compatible l’«ús ramader intensiu» en una àrea de sòl no urbanitzable amb protecció per la seua productivitat agrícola, grau 1. Segons el que es va llegir en el ple, la promotora de la modificació és Moré Holstein, la mateixa empresa ramadera assenyalada per les veïnes en les seues intervencions.
La regidora d’Urbanisme, Na Martín, va intentar respondre que els expedients es tramiten amb criteris tècnics, objectivitat i dins de la legalitat. Les interrupcions del públic van tallar l’explicació. «Si no em deixa parlar, no continuaré», va advertir la regidora. En eixe moment, l’alcaldessa, Elia Verdevío, del PP, va assumir el control de la sessió amb un to sever. Després de la reprimenda, Verdevío va rebaixar el to i va oferir una eixida de mediació.
Una granja que porta dècades en situació irregular
La macrogranja de Bétera és l’explotació lletera Moré Holstein SL. Segons va publicar elDiario.es, la instal·lació es va traslladar en 1997 al Pla dels Aljubs amb una llicència municipal per a 6.000 metres quadrats i 1.000 vaques. Amb els anys, hauria arribat a ocupar uns 137.000 metres quadrats i a tindre fins a 3.800 caps de bestiar.
L’any 2000, l’Ajuntament de Bétera va aprovar un nou pla general d’ordenació urbana (PGOU), que va deixar la granja fora d’ordenació per estar en sòl agrícola protegit de classe 1, on només es permet l’activitat agrícola. No obstant això, el consistori pretén en l’actualitat modificar parcialment el PGOU per a regularitzar la situació de la granja, a petició de la mateixa empresa. És la tercera vegada que s’intenta aquesta modificació, fins ara frenada per la Conselleria de Medi Ambient.
La Fiscalia de Medi Ambient va presentar càrrecs per delictes contra el medi ambient i l’ordenació del territori. Durant el procés, la granja ha introduït millores en les seues instal·lacions, mentre que l’Ajuntament de Bétera tira avant amb la modificació del PGOU.
Les demandes del veïnat afectat
Les urbanitzacions afectades no demanen només una reunió amb l’empresa. Demanen que l’Ajuntament de Bétera done explicacions sobre el paper que juga en la regularització urbanística, que contraste les dades aportades per la propietat, que aclare les construccions denunciades i que no convertisca una mediació en una taula perquè l’empresa intente convéncer uns veïns que ja han arribat al ple cansats de no ser escoltats.
La presidenta de la urbanització El Cerrado va posar sobre la taula una pregunta que resumeix el malestar de moltes famílies: va preguntar qui havia fet les proves ambientals, si l’Ajuntament les havia contrastades amb mitjans propis i què s’havia fet davant les construccions que els residents consideren il·legals. La seua intervenció va ser directa: «Tenim dret a viure tranquils i ara mateix no ho estem fent; som moltes famílies, no només una família que té una granja».
La mediació oferida per l’alcaldessa pot servir perquè l’empresa expose el seu projecte davant els afectats, però no resol per si sola les preguntes que depenen de l’Ajuntament: per què es tramita ara la compatibilització urbanística, com s’han abordat les construccions denunciades, quines comprovacions ha fet el consistori i quines garanties reals hi ha sobre residus, trànsit i impacte ambiental.
La connexió comarcal: Llíria i el biometà
El debat al ple de Bétera no va quedar tancat en els límits del municipi. Una veïna de Llíria va obrir la connexió comarcal del problema. Va preguntar quin benefici real tindrà Bétera, quants llocs de treball directes generarà la macrogranja i quants camions hauran d’entrar i eixir pels camins i carreteres de l’entorn. La seua pregunta principal va anar als residus: «On aniran els residus d’eixa macrogranja?». Després va assenyalar que a Llíria també hi ha una mobilització veïnal contra una macroplanta de biometà i va advertir que, probablement, allí podrien acabar residus generats per instal·lacions com la de Bétera.
La protesta de Bétera suma així un altre front al debat de Llíria: si la comarca acumula macrogranges, plantes de tractament i transport de residus, el problema deixa de ser local i passa a afectar el model territorial del Camp de Túria.
Una qüestió de participació i de temps
La intervenció dels veïns va connectar amb una idea repetida al ple: les persones afectades no volen ser informades al final del procediment, quan les decisions ja estan quasi tancades. Volen poder intervindre abans que el planejament municipal done cobertura definitiva a la macrogranja.
El malestar que es va sentir al ple no era només contra la granja. També anava dirigit contra una administració que, segons el veïnat, pareix més disposada a facilitar el camí a l’empresa que a aclarir les irregularitats que té damunt de la taula.
Els veïns mateixos reconeixen una disminució de les molèsties, però continuen exigint el trasllat de l’explotació a una zona adequada. Adverteixen que, si la decisió judicial no ordena el tancament, acudiran al contenciós administratiu per a impugnar la modificació del PGOU i han presentat ja una denúncia administrativa davant la Conselleria.
