La soledat en persones majors pot tindre un impacte directe en la memòria, encara que no accelera el deteriorament cognitiu amb el pas del temps. Així ho conclou un recent estudi europeu sobre envelliment i salut mental, que ha analitzat durant set anys l’evolució de més de 10.000 persones d’entre 65 i 94 anys.
La investigació, publicada en la revista Aging & Mental Health, ha comptat amb la participació d’institucions com la Universitat de València, la Clínica Universitat de Navarra, la Universitat del Rosario i l’Institut Karolinska, consolidant-se com una de les anàlisis més completes sobre la relació entre soledat i funció cognitiva en Europa.
La soledat influeix en la memòria inicial
Segons els resultats, les persones que declaraven alts nivells de soledat presentaven pitjors resultats en les proves de memòria immediata i diferida al començament de l’estudi.
Açò indica que la soledat en persones majors pot afectar l’estat inicial de la memòria, dificultant la capacitat per a recordar informació des del primer moment.
No obstant això, el més rellevant de l’estudi és que, malgrat esta diferència inicial, el ritme de deteriorament de la memòria amb el temps va ser similar en tots els grups, tant en persones amb alta com amb baixa sensació de soledat.
No augmenta el risc de demència
Un dels principals descobriments és que la soledat no accelera el deteriorament cognitiu, fet que qüestiona la idea que l’aïllament social siga un factor directe de risc de demència.
Els investigadors destaquen que, encara que existix una relació clara entre soledat i rendiment cognitiu, esta no implica necessàriament una evolució més ràpida cap a malalties neurodegeneratives.
Segons l’autor principal, Luis Carlos Venegas-Sanabria, este resultat va ser “sorprenent”, ja que suggereix que la soledat té més influència en el punt de partida de la memòria que en el seu deteriorament progressiu.
Diferències per regions i perfil de risc
L’estudi també revela diferències geogràfiques en els nivells de soledat en Europa, sent els països del sud els que presenten els valors més elevats (12 %), seguits de l’est (9 %), el nord (9 %) i el centre (6 %).
A més, el grup amb major nivell de soledat (8 % del total) estava format principalment per:
- Persones de major edat
- Majoritàriament dones
- Amb pitjor estat de salut
Este col·lectiu també presentava una major incidència de depressió, hipertensió i diabetis, factors que poden influir en la salut general i cognitiva.
Importància de detectar la soledat
Els autors proposen incorporar la detecció de la soledat en persones majors en les revisions mèdiques habituals, especialment en aquelles orientades a avaluar les capacitats mentals.
Esta mesura podria ajudar a identificar situacions de risc i a millorar la qualitat de vida de les persones majors, no sols des del punt de vista cognitiu, sinó també emocional i social.
Un repte social i sanitari
La soledat en la tercera edat continua sent un repte important per a la societat, amb implicacions en la salut física i mental. Tot i que no accelera el deteriorament cognitiu, sí que afecta el benestar general i el funcionament de la memòria.
En definitiva, este estudi reforça la necessitat de promoure la interacció social, el suport comunitari i les polítiques públiques orientades a reduir la soledat.
Cuidar la salut mental de les persones majors és clau per a garantir un envelliment actiu, saludable i amb qualitat de vida.
